Ho recordo com un somni, m’havien abandonat, però vaig
sobreviure...
Torno amb una noia, al costat de la piràmide, tot com si ho
conegués de tota la vida. Aquest lloc, aquella gent...
Tots ells al meu
costat semblen ésser familiars meus, però veig tot com si estigués en una festa
de celebració, però tot al voltant del que sembla que és una piramide, tots amb
vestits de festa, inclòs jo mateix.
S’ha fet de nit molt ràpid, tots en silenci, com esperant
alguna cosa, i de cop sort ell, un hombre amb un gran somriure, surt amb els
braços a l’aire saludant.
Quan de cop em desperto enmig del carrer de nit. Una noia amb
la pell morena es posa al meu costat i em parla dient:
- - Jo també he vist el mateix que tu...-
L’he mirat amb por, però se m’ha fet estrany el seu somriure,
que era el mateix que el d’aquella dona en el somni... ¿la meva cosina?
Ella ha sortit corrent, ha entat i de seguida m’he vaig aixecat,
entro en la habitació i me’n vaig adormir.
Una altra vegada està ella en aquest lloc... una altra vegada
el seu somriure, torna a sortir aquest home, apareix ell i una llum molt
brillant apareix i em desperto ràpidament.
7 de febrer
Ja va passar molt de temps amb el mateix somni que es
repeteix sempre igual, ahir vaig estar tota la tarda sentat en el meu jardí,
mirant les estel·les, pensant i pensant Vaig volver preguntar-li a algú sobre
això, però no tenia ningú al meu costat. He tornat a la meva habitació, però
com sempre hi ha uns nois que m’obligen a prendre un suc i després me’n vaig al
llit i es com si fos automàtic, una altra vegada aquest somni.
Aquesta vegada el somni és més clar, però a ella no la trobo.
Fins que apareix ell, aquesta vegada baixa i ...
Torna a passar, em desperto.
Va ser de nit i no em podia moure, però, aquesta xicota va tornar
a apareixèr fora de la meva casa, em saluda i se’n va anar.
Vaig passar tota la nit
sencera mirant al cel pel mirall i l’únic motiu pel qual no dormia era per la
por del que pogués passar la pròxima vegada que tornés a veure aquelles coses.
1 de març
Quan ja es va veure el sol
vaig sortir, vaig caminar una estona fins que vaig veure aquella xicota
asseguda en un banc.
Quan he arribat ella estava
inmòbil però li he preguntat com s’anomenava, es gira i em somriu i torna a aparèixer
aquella llum del no res.
Abro els ulls i torno a
aparèixer en el mateix moment de l’últim somni on abans havia estat. Aquesta
vegada sento com si controlés més les meves veus interiors, puc contenir-me o
això crec. Tot això m’atormenta però a la vegada vull saber més.
Com una estel·la ella
s’apropa lentament, pot ser que ella hagués sigut la llum que em depertava de
tots els somnis.
Fins que arriba i em desperta
una noia alta i bella, m’ajuda a anar a la casa meva i com sempre, a dormir.
28 de març
Ja fa diversos dies que no tinc cap somni i enyoro
veure el somriure d’aquella xicota.
Continuo sense veure cap familiar en aquestes
dates, però tampoc espero molt d’ells...
Jo veig a la gent passar feliç, infeliç, alegre
o simplement neutra; en aquestes altures de la vida tots perden la il·lusió de
les coses, però jo no puc veure més que el somriure d’ella.
14 d’abril
Per aquesta data se celebra una petita festa en
aquest lloc i es col·loquen focs artificials, jo simplement em dedico a esperar
assegut, a esperar que comencin.
Quan comença, vaig notar com si tot es posés fosc i en el moment de pujar el cap vaig
veure aquella llum tan intensa i a la vegada meravellosa que em va deixar afectat i de seguida vaig pensar que estaria
en un altre d’aquest somnis però em vaig adonar que no era així...
Estic en el meu llit, meu no... no sé per què
succeeixen tots aquests somnis. Pujo el cap i veig l’hora: -04:00-, en aquest
moment veig com em vaig moure, millor dit, com es va moure perquè no puc fer
res, és com si estigués en un record. És la selva.
-no hi veig més, no puc més...-
15 d’abril
He passat tot el dia amagat al llit, no vull
dormir, no vull saber res més sobre aquest somnis, o records, tant fa.
Veig la xicota petita tots els dies fora de
casa meva, però no m’atreveix a mirar-la més de quatre segons, tinc por.
20 d’abril
Me’n vaig anar de casa meva, ahir vaig parlar
amb la xicota, em va dir que era la meva neboda. No sé que dir-li, tampoc sé si
creure-la, però, ara mateix, ¿Què és veritat?.
1 d’agost
Avui torno als meus escrits i amb la sorpresa que
la xicota o neboda meva va venir a veure’m.
Fa unes dues setmanes vaig tornar a tenir
aquell somni i el més rar és que va ésser quan vaig imaginar a la xicota
aquella.
En el somni, la vaig veure a ella i al que
anomenaven, “cacique”, que era el que feia els ritus al sol.
-al principi era estrany, però ara li veig
sentit-
10 d’agost
La he perdut, no la veig des que aquells homes
la van agafar per la força, sento més dolor en aquest somni que en la vida
real, ja sento menys la realitat, solament em queda esperar.
11 d’agost
No li trobo sentit a la vida sense ella, dubto
sobre si és o no és de la meva sang, però era l’únic que tenia.
No he dormit en tota la nit, i què passarà si
ella no hi és ara?
No sé... prefereixo no pensar en això.
15 d’agost
Últimament necessito les ulleres més que mai
perquè no puc veure-hi molt i els moments que passo no són els millors.
Prefereix no encendre la llum, no dormo més de
10 minuts i sobre tot... no penso en ella.
16 d’agost
Ara estic sol davant de la piràmide,
esperant-la a ella, l’esperança és el que em va fer prendre la decisió d’estar
aquí, en aquest somni.
Ja no hi ha més pàgines... la historia ha acabat,
és hora que torni a la meva llar.
Deixa el llibre sota la taula, mira l’hora:
-04:00- deixa les ulleres, fa un últim sospir i se’n va a dormir.
Camilo Cuellar.
