LES PROMESES DEL MONT FUJI

TOKIKO: Tania Rodríguez Bueno

SAKURA: Esther Benítez Gallardo

FUJIO: Aritz Martínez Agüera

YU: Camilo Andrés Cuéllar Cedeño

ACTE 1

ESCENA 1

(Els quatre personatges estan prenent el te seguint la tradició japonesa).

TOKIKO: ¿Em pots posar una mica més de te, Sakura?.

SAKURA: És clar, jo sempre li dic al Fujio que amb una tassa no n'hi ha prou.

TOKIKO: Al menys el teu home et fa cas.

( El Yu es manté distant i indiferent mirant el seu reflex en la tassa de te).

FUJIO: Segur que no n'hi ha per tant, dona.

TOKIKO: (Dirigint-se al Yu, escarnint la veu) ¿Vols una mica més de te, estimat?

YU: ¿Per això m'has fet venir?

(Passa un dimoni).  

SAKURA: Per cert, ¿voleu que anem al mont Fuji aquest cap de setmana?

FUJIO: D'acord, ¿per què no? Fa temps que volíem anar-hi.

YU: Bé, doncs anem-hi. No teníem res millor a fer.

ESCENA 2

(Ja fa unes hores que han arribat als peus del mont Fuji. Tot està ennuvolat i no es veu res).

FUJIO: Potser no ha sigut un bon dia per venir.

TOKIKO: Més endavant hi ha un hostalet molt bonic. Podríem fer-hi nit, a veure si demà tenim més sort i surt el sol.

SAKURA: Està bé, ¿és gaire lluny?  

TOKIKO: No, a l'altre costat del llac, darrere d'aquells arbres.   

ESCENA 3

(Ja estan acabant de sopar al restaurant de l'hostal).

TOKIKO: Quin mal que em fa el cap, preferiria anar-me'n a dormir. Però no us preocupeu per mi, vosaltres feu la vostra.

YU: Sempre igual, vés, vés a descansar.

SAKURA: Aquest sushi d'avui no ha estat malament, però el de l'altre dia va ser meravellós, era boníssim.

FUJIO: Sí, realment boníssim, i l'arròs amb algues també. Si em disculpeu vaig a fer una cigarreta.

ESCENA 4

(Tokiko i Fujio surten de l'escena, Tokiko se'n va a la seva habitació, però no pot dormir, pensa en veu alta mentre passeja en kimono per la terrassa de l'hostal).

TOKIKO: Ja estic cansada del comportament d'en Yu, mai perd l'oportunitat de menysprear-me, sobretot en públic. Encara no sé què faig amb ell. Tan bé que em tractava abans i ara... (Sospira) Així no tinc ganes de seguir vivint, diuen que la vida només és un trajecte i que la verdadera felicitat es troba després de la mort. Potser és hora d'emprendre un nou camí. (Comença a plorar).  

(Apareix Fujio que estava fumant per allà).

FUJIO: ¿Per què plores, bonica?

TOKIKO: No em passa res, tranquil...

FUJIO: A mi m'ho pots explicar, ja ho saps...

TOKIKO: En Yu... Sempre estem igual...

FUJIO: Has vist, el temps s'està asserenant, el Fuji es comença a entreveure. És tan bonic com tu. ¿Vols...? (Fujio li fa un petó a la Tokiko i se'n van tranquil·lament).     

ESCENA 5

(La Sakura i en Yu continuen parlant una estona més al restaurant de l'hostal).

YU: Sí, segons com t'ho miris, tens raó, Sakura.

SAKURA: Ja t'ho deia jo que tenir un fill no era bona idea. I què, ¿com va amb la Tokiko? Es nota que ella t'estima molt...

YU: No m'agrada aquest sake, n'he provat de millors.

SAKURA: De jovenetes, ella era tan alegre...

YU: (Amb un to sec) De jovenets, tot és més fàcil, no hi ha preocupacions.

SAKURA : Si tu ho dius... Amb el Fujio les coses continuen sent fàcils i alegres.

YU: Sí, sí... Cada parella és un món. I tu encara has de madurar molt.

SAKURA: Ets el menys adequat per dir-me això... Serà millor que anem a dormir i no discutim debades.

ESCENA 6

(Els quatre personatges se'n van d'excursió cap al mont Fuji i al cap d'una estona s'asseuen).

TOKIKO: Yu... has de saber que ahir a la nit vaig estar amb el Fujio. Sakura, ho sento molt.

YU: (Amb to irònic) Ai Sakura, ¿ets tu la que estava tan bé amb en Fujio?

SAKURA: (Dirigint-se a Yu) Tu calla, imbècil! (Dirigint-se a Tokiko) ¿Es pot saber quin tipus d'amiga et consideres que ets? A mi em cauria la cara de vergonya. (Dirigint-se a Fujio) I tu... A tu no et dic res. Ja parlarem...

FUJIO: Vam prendre molt de sake... ella estava trista...

SAKURA: Això no són excuses, jo també vaig prendre sake i no vaig intimar amb ningú.

(Sakura i Tokiko se'n van a l'hostal, cadascuna per un costat).

FUJIO: Has vist, al final per mantenir el teu orgull masclista has perdut a la teva dona i amb ella, la dignitat. Jo, de tu, em suïcidaria.

YU: Això ho hem de solucionar tal i com mana la tradició. Farem un duel. Aquest vespre t'espero als peus del mont Fuji.

ESCENA 7

(Ja és el vespre. Yu i Fujio es troben davant la muntanya).

FUJIO: ¿Vols dir que això realment val la pena?

YU: El que realment val la pena serà veure't penedit.

FUJIO: No és necessari arribar a les mans.

YU: Anem per feina.

(Yu es precipita damunt de Fujio, el tira a terra i comença a etzibar-li cops de puny).

YU: Et mereixes tot això i més. ¡Desgraciat!

FUJIO: Si tu l'haguessis estimada, això no hagués passat.

(Mentre parla, Fujio agafa una pedra i li estampa al cap. Yu queda estabornit, Fujio s'aixeca, se'l queda mirant i se'n va).

ESCENA 8

(Yu queda sol davant de la muntanya. Es desperta i s'adona que ha perdut el duel. Comença a caminar tot debilitat fins que troba un barranc, reprimeix una llàgrima i es deixa caure al buit).

ACTE 2

ESCENA 1

(El Fujio arriba a l'hostal una mica baldat per la baralla. Allà troba a la Sakura i a la Tokiko sopant cadascuna en una taula diferent. D'entrada el Fujio s'asseu a la taula de la Sakura, se serveix amanida al seu plat i comença a menjar en silenci).

FUJIO: Avui sí que fa bo.

SAKURA: (Aixecant-se i marxant) En aquesta taula fa de mal menjar.

(Tokiko s'aixeca del seu lloc i s'asseu al que ocupava la Sakura).

TOKIKO: (Trista i ansiosa) ¿On és en Yu?

FUJIO: (Continua menjant i quant finalment buida la boca, parla) Em sembla que no tornarà.

TOKIKO: I tu, ¿estàs bé?

FUJIO: Clar que estic bé.

ESCENA 2

(Sakura passeja per la terrassa de l'hostal, el mont Fuji l'observa des de l'horitzó).

SAKURA: He perdut la meva millor amiga i el meu marit alhora. És cert que alguna vegada he pensat en altres homes, potser a ell li ha passat el mateix. Però jo no he seguit els meus impulsos i l'he respectat perquè l'estimava. Aquests dies la Tokiko estava trista perquè en Yu la tractava malament. És normal que s'hagi fixat en el Fujio, un home bo i sensible. Potser m'haig de fer a la idea que ell no sap contenir els seus instints com jo, fins aquí només és un home.  

ESCENA 3

(Sakura se'n va a la seva habitació i s'hi troba la Tokiko i el Fujio asseguts en el llit xerrant.)

SAKURA: (se'ls queda mirant malhumorada) Tokiko, bonica, ¿podem parlar un moment? Anem al passadís.

ESCENA 4

(La Tokiko s'aixeca espantada i segueix a la Sakura en silenci).

SAKURA: No m'esperava això de tu, però penso que amb el Yu ho has passat malament. Hem estat amigues durant molts anys, hem viscut moltes coses juntes, ¿per què no compartim aquesta també?

TOKIKO: Jo penso el mateix que tu, anem a buscar al Fujio que segur que li agrada la idea. 

ESCENA 5

(De nou a l'habitació es troben els tres i sense parlar se'n van plegats al llit).

ACTE 3

ESCENA 1

(Després de fer l'amor, tots tres s'han quedat adormits. En Fujio es desperta i observa les dues dones com dormen).

FUJIO: Són tan boniques, però... ¿per què no sóc feliç? És una sensació molt estranya... les volia, les necessito, estava segur que tots tres acaronaríem la lluna, però alguna cosa no és al seu lloc, alguna cosa falla... i no són elles, potser sóc jo... Quina pau que desprenen, elles no necessiten res més, res meu, es basten. Podríem passar plegats uns quants mesos però no crec que jo aconseguís omplir aquest buit que porto dins. En aquesta relació em sento com un accident, totalment prescindible.

(A poc a poc la finestra s'il·lumina amb els primers raigs del sol. El Fujio es vesteix i se'n va sense fer soroll).

FUJIO: Sé que aquí no faig res, me n'he d'anar, lluny... Adéu Tokiko, adéu Sakura...

(D'esquena, es veu la diminuta silueta del Fujio caminant cap a la immensitat del mont Fuji).